La màgia de l’art és saber extreure’n aquella part, aquell matís, aquella idea, aquella impressió, concepte… que ens sembli realment interessant, ens faci pensar i reflexionar, ens porti més enllà que la simple impressió inicial. Una de les meravelles cinematogràfiques, i prèviament gràfica, d’aquests últims temps ens deixa un seguit d’aquestes idees per a poder jugar-hi… parlo d’aquella obra on es parla sobre veritat, llibertat, sobre honor, poder… recordin, recordin, aquella obra de veritables defensors de la llibertat, de revolucions i explosions, del bé i el mal: V de Vendetta. Dins aquesta obra, hi trobem, en forma de reflexions, idees a les quals alguns donem força importància, idees abstractes, probablement poc definides, però idees i valors que alguns creiem que s’han de defensar per sobre de tot…
La llibertat és un d’aquests valors a defensar… alguns diran que un valor pervertit, probablement pervertit per molts, mal entès per bastants… però com sabem si és ben estès o mal entès? Què és la llibertat? Som lliures? Preguntes preguntes… no acabaríem mai, continuaríem preguntant-nos coses i més coses, ens preguntaríem per definicions, ens preguntaríem per causes, per raons, per conseqüències… per què l’home no pot ser lliure? Com sabem que no ho és? Per què alguns defensen la llibertat coartant-la? I per què ningú els diu res? Té límits la llibertat? N’hauria de tenir? Alguns defensaran que la llibertat està en els grans actes, altres que en les petites coses, els de sempre vindran a queixar-se que no són lliures (i no ens enganyem, els fa por ser-ho..), altres voldran vigilar la llibertat… i els darrers ens ho seguim mirant tot, i alhora seguim preguntant: què som més que la nostra pròpia llibertat? La identitat és la primera forma de llibertat? Per què va néixer el concepte de llibertat? Per oposició d’idees, és a dir, per l’aparició de la prohibició? Intuïm les respostes de moltes d’aquestes preguntes, molts durant molts anys n’han donat de ben diferents, escollim la que més ens plau, aquella que més agrada, i aleshores, la donem per vàlida. Fem bé donant-la per vàlida? Molts han dit, posant-hi bastant de cap, que en ètica no trobarem mai la veritat absoluta… així doncs, ens fixem el nostre punt de vista i a partir d’aquí valorem… però no valorem igual que tots els altres… problemes i més problemes, però alhora, aquí resideix la màgia… si realment tots tinguéssim el mateix dins el cap, on estaria la gràcia?
Doncs bé, m’acomiado sense resposta de moltes d’aquestes preguntes, tot i que probablement en tenim una que donem per vàlida, no l’obtindrem una de definitiva… tot i així, per sobre de tot, llibertat, per fer, crear, per escriure, reflexionar, preguntar, actuar, llibertat per a tothom i per a tots, llibertat d’acció, d’associació, d’expressió… com diu la citada obra, la llibertat és gairebé tot allò que tenim, és allò que ens fa íntegres i únics, ens permet ser nosaltres, i s’ha de conservar… com? demostrant que podem ser lliures, expressant-la tant com podem.
Maig 25, 2008 at 8:28 pm
És un tema intrínsecament complicat la llibertat…
Veig la pregunta què som més que la nostra pròpia llibertat?i ràpidament la meva vessant més racionalista em diu què som sinó un cúmul de gens? què som sinó el fruit d’una circumstància? d’una situació o un moment?; què som sinó els d’un costat del globus?… i totes aquestes preguntes m’ofeguen, m’ofeguen i ofeguen la primera, perquè aquí, en aquest determinisme, on resta la llibertat? Malgrat tot, i encara que el meu racionalisme no sempre m’hi pugui acompanyar, segueixo defentsant que la llibertat és l’àtom de la nostra integritat, potser una llibertat condicionada, però al cap i a la fi, llibertat.
Quan parles d’aquesta magnífica obra, cal remarcar que la reivindicació dels valors es fa dins d’un règim totalitari, qua ha desfet de manera visual i palpable qualsevol tipus de llibertat.Freedom is the freedom to say that two plus two make four deia el protagonista de 1984, en canvi, qui de nosaltres gosaria dir això? no és més aviat al revés? I és que al cap ja hi tornem a ser, la llibertat existeix, pel que sembla, per oposició, existeix llibertat perquè hi ha necessitat i no la revés. La prohibició ve després, la prohibició és una manera d’opressió, és una manera d’ostentar poder i fer-se notar, és una manera de robar, de robar aquesta llibertat que diem que constitueix la nostra identitat. Alhora, prohibició és quelcom acceptat per la societat, pel propi principi moral de La teva llibertat acaba on comença la dels altres, és que hi ha res més coartant que això? no és una manera de delimitar la llibertat de manera deliberada? I malgrat tot, no és això el què definiríem com a societat justa? La llibertat ens fa entrar en constants contradiccions, potser és senzillament el què dius de la impossibilitat d’afirmar una veritat, i per tant no poder declarar una definició vertadera, universal i única per llibertat. Potser sigui això, una simple qüestió de definicions i matissos.
Jo crec que la llibertat davant de tant determinisme palapble, és una qüestió gairebé de voluntat. La nostra llibertat ens la donem nosaltres, som nosaltres qui hem de poder creure en llibertat, i recordar (sempre recordar) que és una part fonamental del nostre ser. I això no canvia, per molts règims dictatorials, per moltes campanyes subversives, per molts determinisme que hi hagin morir odinat-los, això és llibertat. I extrapolo la sentencia d’Orwell a sentir, això és llibertat.
m.
Maig 25, 2008 at 8:55 pm
V decideix posar-se una màscara, ja que considera que aquesta el defineix molt més que no pas com ell és realment. Potser la veritable llibertat personal, és aquesta, poder decidir qui som.
Ara, posar-nos una màscara, oblidar tot el que tenim darrere, és l’acte més valent que pot fer una persona. L’adversari més fort, ets tu mateix
“Arran dels vidres no es veu res,
per què el baf, ho emmascara tot”.
Però fer això, posar-nos aquesta màscara, significa lluitar i atacar de forma directa allò que ens ha creat, que és el món. Som lliures de fer-ho, de renunciar a tot el que ens envolta, però som prou valents? Segur que les conseqüències poden ser horribles. Imagineu que un jove com nosaltres, qualsevol, decideix que viu en una casa incoherent amb la seva faceta amagada real, si decideix desdir-se de tot això, cau en una situació d’extrema dificultat -no em posaré a definir-la.
La meva pregunta, és, doncs, si la llibertat, és que nosaltres poguem renunciar al què tenim, o la llibertat seria que nosaltres poguéssim renunciar al que tenim, i sortir-ne ben parats.
A part de tot això, una pel·lícula fantàstica. Malgrat tot, com veieu la justificació de la violència en el cas de V? Potser és l’únic punt polèmic des del meu punt de vista. Això no treu que la seva acció revolucionaria no sigui extremadament apassionant, intressant i bella.
“Nada es seguro, i todo es posible.”
lakk.