La Rita es mirava el seu pare encuriosida: l’home que podia amb tot, aquell pare distant i arrogant, capaç de tot per ser el primer, havia estat tombat per un atac de cor. Potser era moment perquè entengués que és impossible el control total, que també calen altres coses per a viure una vida maca i interessant, que els resultats de les vendes no eren l’índex de felicitat…

La mamà havia marxat feia estona, necessitava una visita urgent a la perruqueria. Un cop enllestits els tràmits de la Seguretat Social, la Rita, que ja era grandeta, podia fer-se càrrec del seu pare durant les primeres hores, després no calia ni això, en Felicià ja era autosuficient… La Rita va reflexionar sobre tota la seva infància amb un pare allunyat d’ella; un pare que passava per sobre de tot i de tothom sense mirar què trepitjava; un pare que la tractava com una filla objecte, com una obligació, com aquella filla que havia de tenir per ser un bon pare als ulls del món, com la nena que havia de quedar bé amb tothom… L’educació de la Rita va estar marcada per aquest estil de fer les coses, per una força que l’empenyia a aparentar el màxim de bondat possible, a creure en allò que tots creien, a seguir la tradició.. Ella i en Sergi havien afrontat aquesta educació amb diferents estils, i aquell moment, aquella resposta d’en Sergi a l’avís era la mostra més clara dels resultats..

La Rita va veure com el papà obria els ulls i va posar-se dreta d’un vot. Ningú li havia dit què havia de fer si el seu pare despertava, simplement l’havien deixat allà per a fer-li companyia… En aquell hospital tindria lloc un fet insòlid, tindria una conversa a soles amb el seu pare. És curiós com, quan volem, aconseguim esquivar certes coses, i això havia fet la Rita des de ben petita, havia esquivat tots els moments de conversa cara a cara amb el seu pare, li feia por, no s’hi volia enfrontar. Però avui no podia fer-hi res, el seu pare es va incorporar, va obrir la boca a poc a poc, i amb una ganyota de mal a la cara va dir:

- Rita, hem de parlar seriosament. L’atac de cor m’ha servir també per entendre alguna cosa…

La Rita es va sorprendre per complert. El seu pare no es posava reflexiu gairebé mai i menys a soles amb la seva filla. Amb una barreja de curiositat i por la Rita contestà:

- Digues papà, explica’t.

Aquesta és una seqüència del nostre cadàver exquisit.
Si vols, pots llegir la història sencera aquí.